La primera notícia documental sobre la Nou del Gaià data de l'any 1011, quan surt esmentat el nom del poble en el document de donació del castell d'Albinyana. Torna a sortir esmentar en un altre document de l'any 1023, amb motiu de la venda feta per Ramon Berenguer I, del castell de Castellví de la Marca a favor de Guillem Amat.

La Nou, des del segle XII apareix vinculada a la vila d'Altafulla, tant en l'aspecte religiós com en el senyorial.

En el segle XIV, la família Requesens obtingué la senyoria de la Nou i el seu domini durà fins l'any 1472, en què Lluis de Requesens i de Cardona, la vengué juntament amb Altafulla, a la família Castellet, que la retingué durant quatre generacions. En morir l'últim descendent d'aquest llinatge, la Nou i Altafulla passaren al nebot Miquel Riambau de Cordera-Santcliment i de Castellet.

Un descendent d'aquesta branca vengué a la senyoria de la Nou a Francesc de Montserrat i Vives, castlà de Montbrió, senyor de Ribelles i senyor del Morell, Tamarit i Botarell, en una data que cal situar entre 1669 i el 1673. Els descendents dels Montserrat, els Suelves, marquesos de Tamarit, retingueren la senyoria de la Nou fins al segle XIX.

Fill del poble fou en Ramon de Morenes i Garcia Alesson (La Nou, 1866 - Madrid, 1934), vuitè comte del Asalto, marquès de Grigny, comte de la Peña del Moro, vescomte d'Alesson i cinquè baró de les Quatre Torres. Fou director de l'escola d'agronomia de Madrid, secretari del Congrés i membre de l'Academia de la Història.

La Nou celebra festes el 22 de juliol, per Sta. Magdalena, i el 27 de setembre, per Sant Cosme i Sant Damià. També celebra festa votiva el dia 5 d'agost, en honor de la Mare de Déu de les Neus.

Castell del Baró de les Quatre Torres:

Tot i que l'originari castell data del s. XII, l'actual edifici és de finals del s. XVIII. El castell i els seus jardins foren donats al municipi per l'Excm. Lluís de Morenés i Carbajal, marquès de Nules, l'any 1982. Tres anys després, fou declarat bé d'interès cultural amb categoria de monument històric. En l'actualitat, està en procés de restauració que ha de permetre la seva utilització com a equipament de la població.

Església parroquial:

L'Església, dedicada a Santa Maria Magdalena, patrona de la Nou, data del s. XVIII i té el mateix estil arquitectònic que el castell, tal com ens mostren les seves motllures i cornisses.

Monument dedicat a la Verge de les Neus:

L'any 1816, el poble de la Nou, immers en intenses pedregades estiuenques que havien malmès les collites del raïm durant quatre anys seguits, decideix fer un Vot de Poble i surt escollida per atzar la Mare de Déu de les Neus. A ella es dedicà, amb motiu de la commemoració del cementiri del Vot, un monument modernista que s'aixecà a la plaça del Centenari, el qual fou destruït durant la guerra del 36. L'any 1966, en celebrar-se el cent cinquantenari, fou erigit una altra vegada a la mateixa plaça presidit per una escultura d'Eustaqui Vallès. També la capella del castell és dedicada a la Verge de les Neus, i es podia contemplar una preciosa talla policromada que, per motius de seguretat, fou traslladada a l'església parroquial.

Antics safarejos:

Als peus de la part posterior del poble, en una fondalada per on corre el torrent de la Nou, hi ha els antics safarejos del poble, ara en desús. L'indret, que és un paratge singular i ombrívol, gràcies a unes imponents moreres, pretén recuperar-se com a àrea de lleure i descans, i servir, alhora, per mantenir viva la memòria d'un lloc significatiu per als nouencs.

Jardins del castell El Cercat:

Situats al centre de la població, dins del recinte del castell, els jardins deuen el seu nom al fet que són delimitats per les cases del carrer de les Cases Noves i per una tanca. Tenen una hectàrea d'extensió, amb aparcament, font, gronxadors, una pista de ball on se celebren els actes festius i hi és ubicat el casal municipal amb una esplèndida terrassa. Actualment, s'estan refent els marges en pedra en sec.

Mirador de la Pleta:

Juntament amb la restauració del castell, pretén dignificar-se l'entorn que abasta l'accés, denominat la Pleta, a la capella del castell. L'espai, que ofereix unes magnífiques vistes de les muntanyes de Vespella, es convertirà en un mirador on s'hi instal.larà una escultura.

- Gran geografia comarcal de Catalunya