Logo La Nou de Gaià

La Nou de Gaià

Tarragonès


Ets a: Portada > El Municipi

EDIFICIS I MONUMENTS

 

ÀREA DE LLEURE ELS SAFAREJOS

Als peus de la part posterior del poble, en una fondalada es troba l'àrea de lleure dels safarejos. Aquesta esplanada compta amb un font d'aigua potable, 10 taules amb els seus corresponents bancs. Situada en un paratge singular i ombrívol, gràcies a les moreres i pollancres. Al costat de l'àrea es troben els antics safareigs, espai ple de records i vivències és evocat per tots els qui anys enrere hi havien anat a rentar roba, a buscar aigua fresca o simplement a fer la berenada. L'aigua que rajava de la font dels Canons o la de les Fontanilles omplia de vida aquest racó.
 

A CAUSA DE LA REITERACIÓ D'ACTES VANDÀLICS ES CLAUSURA L'ÀREA DE LLEURE FINS A NOU AVÍS.

 DISCULPEU LES MOLÈSTIES

            

CASTELL DEL BARÓ DE LES QUATRE TORRES

Tot i que l'originari castell data del s. XII, l'actual edifici és de finals del s. XVIII. El castell, en forma de masia fortificada, conté en sí mateix tota la història de la Nou de Gaià ja que va pertanyer en diferents èpoques al patrimoni dels Castellvell i de la Baronia d'Entença, dels Requesens, de Pere Castellvell, dels Corbera Santcliment, dels Marquesos de Tamarit i Baronia de les Quatre Torres, i per últim al Marquès de Morenes. El castell i els seus jardins foren donats al municipi per l'Excm. Lluís de Morenés i Carbajal, marquès de Nules, l'any 1982. Tres anys després fou declarat bé d'interès cultural com a monument històric. L'edifici del castell té adossada la Capella de la Verge de les Neus, patrona del poble, i al seu costat el complert Celler per elaborar oli i vi amb la premsa, el molí, els cubs, botes, bombes i d'altres elements i estris recuperables, ja que fins als anys 60 encara va ser utilitzat pels habitants del poble. Actualment i després de les obres dutes a terme per a la seva rehabilitació, acull l'equipament Social i Cultural de la Nou de Gaià, sent inaugurat el 30 de juliol de 2006 pel llavors Alcalde Excm. Sr. Joan Montragull i Rafí.

ESGLÉSIA PARROQUIAL

L'Església, dedicada a Santa María Magdalena, patrona de la Nou, data del segle XVIII i té el mateix estil arquitectònic que el castell, tal com ens mostren les motllures i cornises.

JARDINS DEL CASTELL EL CERCAT

Al centre de la població, dins del recinte del castell. Deuen el seu nom al fet que són delimitats per les cases del carrer de les Cases Noves i per una tanca. Tenen una hectàrea d'extensió, amb aparcament, font, gronxadors, una pista de ball on se celebren els actes festius i hi és ubicat el casal municipal amb una esplèndida terrassa i un parc infantil.

MIRADOR DE LA PLETA
C/ del Castell entre el 8 i 8b

Juntament amb la restauració del Castell, s'ha volgut dignificar l'entorn que abasta l'accés, denominat la Pleta, a la Capella del Castell. L'espai, que ofereix unes magnífiques vistes de les muntanyes de Vespella, es converteix en un magnífic mirador sobre les terres de conreu del nord/oest del propi terme i sobre el terme veí de Vespella.

MONUMENT DEDICAT A LA VERGE DE LES NEUS

L'any 1816, el poble de la Nou, immers en intenses pedregades estiuenques que havien malmès les collites del raïm durant quatre anys seguits, decideix fer un Vot de Poble i surt escollida per atzar la Mare de Déu de les Neus. A ella es dedicà, amb motiu de la commemoració del centenari del Vot, un monument modernista que s'aixecà a la plaça del Centenari, el qual fou destruït durant la guerra del 36. L'any 1966, en celebrar-se el cent cinquantenari, fou erigit una altra vegada a la mateixa plaça presidit per una escultura d'Eustaqui Vallès. També la Capella del Castell és dedicada a la Verge de les Neus, i es podia contemplar una preciosa talla policromada que, per motius de seguretat, fou traslladada a l'església parroquial.

ESPAIS NATURALS PROTEGITS
 
 

A. RESERVA NATURAL DEL RIU GAIÀ

La Reserva de Fauna Salvatge de la Desembocadura del riu Gaià destaca pel fet de ser una de les poques zones humides de la Catalunya Meridional. És un refugi per a alguns elements faunístics, i també per una zona d'escala en les vies d'ocells migratoris. És un sistema dulçaqüícola fràgil, de règim mediterrani, que conté comunitats faunístiques vulnerables. És per aquest motiu que es va incloure en el Pla d'Espais d'Interès Natural el qual protegeix el 20% del territori català. Històricament el riu desembocava en una extensa zona pantanosa on avui hi ha les 'Botigues de Mar d'Altafulla'. A principis del segle passat el riu Gaià separava els municipis d'Altafulla i el de Tamarit, aquest últim actualment annexionat a Tarragona. La plana al·luvial va ser dessecada i convertida en terres de cultiu, principalment horts, i més tard s'hi van conrear cereals, zona per la qual es passa en fer

 

BOSC DE RIBERA A LA RESERVA NATURAL

A l'entrada de la Reserna de Fauna Salvatge s'ha de vigilar molt de no molestar la fauna i conservar la flora. En aquest espai podem veure merles (Turdus merula), gallinetes d'agua (Gallinula chloropus) i, si estem atents, a l'estu, podrem sentir el bonic cant del rossinyol (Luscinia megarhynchos). Com podeu veure, a diferència del tram anterior, l'espai és molt més tancat i la visibilitat també. Així, doncs, si volem observar els animals haurem d'anar en silenci. Aquesta part la dominen els grans arbres de ribera com l'om (Ulmus minor) o l'àlber (Populus alba), però també hi podem trobar molta canya (Arundo donax) i boga (Thypha sp.). En aquest punt hi ha una desviació que ens porta a l'Hort de la Sínia, centre d'informació i educació ambiental de la reserva, on sereu informats sobres les característiques de l'espai.

 

CAMPS DE CONREU A LA RESERVA NATURAL

Per començar l'itinerari ens dirigirem a l'estació de tren. A partir d'aquesta seguirem pel costat de la via en direcció oest, en el camí trobem camps de conreu, on normalment es cultiven cereals. En aquest espai abunden els ocells granívors com les cogullades (Galerida cristata), les caderneres (Carduelis carduelis), els verdums (Carduelis chloris) o els estornells (Sturnus sp.). Sobretot a l'hivern els podem observar en grans estols. Aquesta zona havia estat tota ella espaid d'horts, regats amb les aigües del riu Gaià o amb les de les seves sínies.

 

DESENBOCADURA DEL GAIÀ

Quan les canyes comencen a deixar entreveure l'aigua del riu podem descobrir ocells com el cabusset (Tacybaptus ruficollis), emblema de la reserva, o algun blauet (Alcedo atthis) fugaç que busqui un peix per menjar. Aquest tram és de vital importància per les aus migradores. Aquí troben un refugi on poder dormir, descansar i agafar energies per continuar el llarg viatge. A primera hora del dia hi ha ocells a la zona de la desembocadura, que es netegen les plomes i s'alimenten abans que els humans els destorbin. En aquest sector trobem les granotes (Rana perezi) que s'amaguen entre els joncs, i les orenetes (Hirundo rustica) i falciots (Apus apus) bevent en volades ràpides sobre l'aigua calmada del riu. A les hores més fresques del dia és quan podem obervar els limícoles, ocells amb potes i el bec llarg, que s'alimenten de petits cucs que treuen del fang.

 

PLATJA I ANTIGA ZONA HUMIDA

Des de la desembocadura del riu Gaià fins al final, l'itinerari passa pel costat dret de la platja que, en contra del que pugui semblar, té una comunitat vegetal arenícola interessant. Així, doncs, trobarem la roca del Gaià, en la qual encara hi queden les restes d'un niu d'ametralladores de mitjans de segle XX. És aquí on hi ha la vegetació més ben conservada ja que la roca impedeix la freqüentació de la gent. Per la vessant esquerra s'hi troba el que havien estat uns aiguamolls. S'aprecia per la presència de jonc (Juncus acutus), fet que indica que l'aigua és a poca profunditat).

RUTES PER CAMÍ

Visiteu la secció PASSEJAR on trobareu les rutes per camí properes al nostre municipi.



© Ajuntament de la Nou de Gaià, Tots els drets reservats - Qui som? - Normes de privacitat

Amb el suport de: Diputació de Tarragona. Logo Consell Comarcal del Tarragonès. Logo Consorci Administració Oberta de Catalunya. Logo